La American University

La propuesta de investigación tiene el siguiente alcance. En relación, al objetivo general, se pretende modelar la evolución de la crisis climática a través del tiempo tomando como variables el calentamiento global, los gases de efectos invernaderos, temperatura de la atmosfera y temperatura de los océanos, así como también la continuidad de los fenómenos naturales en cuanto a su medición, temporalidad y proyección. Para lograr lo anterior, se plantea la descripción de los siguientes objetivos específicos: - Identificar las variables correspondientes a la crisis climática, su relación y correlación entre ellas; - Desarrollar modelos de proyección con arreglos matemáticos y estadísticos para proyectarlos en un tiempo determinado y de esta manera, - Proponer medidas de atenuación a los diferentes escenarios desfavorables. Las principales variables que actualmente están vinculada directamente con el Cambio Climático son: el CO2, el índice atmosférico, la precipitación, la temperatura y la velocidad del viento. La correlación que existe entre los elementos climáticos, es muy alta, tanto en el comportamiento histórico como el comportamiento proyectado al 2035, su correlación se estima en 0.90, 0.95, 0.93 y 91 respectivamente. Los modelos matemáticos ocupados para manipular el análisis histórico y proyectado de las variables estudiadas: son los arreglos normales, esto asegura que los valores se puedan usar a una escala en común; luego se tiene el análisis de las variables históricas utilizando la tendencia lineal, y finalmente se tiene el análisis de las variables proyectadas al año 2035 utilizando la tendencia polinómica. En ambas situaciones la relación directa de los gases de efecto invernadero principalmente el CO2 está directamente relacionado con las variaciones de las variables en el tiempo, lo cual es un resultado muy preocupante porque ya no se puede hablar de cambio climático, sino de CRISIS CLIMATICA. En gran medida se requiere del cambio de paradigma de explotación de los recursos de nuestra madre tierra. Alertar de manera SOS hacia las grandes potencias, que hagan un uso razonable de la tecnología, para ello se proponen medidas de atenuación.

Diagnosing gastroesophageal reflux disease (GERD) can be challenging given varying symptom presentations, and complex multifactorial pathophysiology. The gold standard for GERD diagnosis is esophageal acid exposure time (AET) measured by pH-metry. A variety of additional diagnostic tools are available. The goal of this consensus was to assess the individual merits of GERD diagnostic tools based on current evidence, and provide consensus recommendations following discussion and voting by experts. This consensus was developed by 15 experts from nine countries, based on a systematic search of the literature, using GRADE (grading of recommendations, assessment, development and evaluation) methodology to assess the quality and strength of the evidence, and provide recommendations regarding the diagnostic utility of different GERD diagnosis tools, using AET as the reference standard. A proton pump inhibitor (PPI) trial is appropriate for patients with heartburn and no alarm symptoms, but nor for patients with regurgitation, chest pain, or extraesophageal presentations. Severe erosive esophagitis and abnormal reflux monitoring off PPI are clearly indicative of GERD. Esophagram, esophageal biopsies, laryngoscopy, and pharyngeal pH monitoring are not recommended to diagnose GERD. Patients with PPI-refractory symptoms and normal endoscopy require reflux monitoring by pH or pH-impedance to confirm or exclude GERD, and identify treatment failure mechanisms. GERD confounders need to be considered in some patients, pH-impedance can identify supragrastric belching, impedance-manometry can diagnose rumination. Erosive esophagitis on endoscopy and abnormal pH or pH-impedance monitoring are the most appropriate methods to establish a diagnosis of GERD. Other tools may add useful complementary information.

Mitral stenosis (MS), a valvular heart disease, is defined by the narrowing of the mitral valve orifice. The common risk factors for stroke include mitral annular calcification (MAC), diabetes mellitus (DM), male gender, hypertension (HTN), hyperlipidemia, and obesity. Endothelial damage, hypercoagulability, and blood stasis in the left atrium promote the development of the thrombus. Among all the risk factors described, MAC is the independent predictor of stroke. The complicated mechanisms responsible for thromboembolism, predisposing factors for thromboembolism, the risk of cerebrovascular accident (CVA) in MS patients, advanced standardized assessment models for identifying those at risk for stroke, and the possible advantages and disadvantages of available therapies have all been discussed in this review article. We have also discussed newer oral anticoagulants (NOACs) like dabigatran, edoxaban, apixaban, and rivaroxaban. Non-pharmacological therapies are also highlighted such as left atrial appendage ligation and occlusion devices. We also conducted a thorough review of the literature on the efficacy and safety of various NOACs in reducing the risk of stroke.

Cirrhosis is an end-stage liver disease that can cause changes in any component of the hemostatic system. The net effects of the complicated hemostatic changes have long been unknown due to concurrent changes in pro-and antihemostatic drivers. Coagulation disorders are caused by various factors, including decreased clotting and inhibitor factor synthesis, reduced clearance of activated factors, quantitative and qualitative platelet defects, hyperfibrinolysis, and increased intravascular coagulation. This review discusses the pathogenesis of coagulopathy and multiple studies related to its clinical presentations. This article also highlights an additional problem in the diagnostic and therapeutic approach to this group of patients: the fact that traditional coagulation tests and transfusional strategies may not be reliable for assessing and managing bleeding or thrombotic risks. Hence, multiple management options have been assessed for bleeding and thrombosis in liver disease.

A stroke is a cerebrovascular medical emergency characterized by the sudden loss of neurological function due to interruption to the blood supply. A serious and common complication of stroke is pneumonia. This review article outlined various studies in order to understand the pathogenesis pathways that lead to the development of stroke-associated pneumonia, as well as therapeutic and preventive options to reduce pneumonia. The article looked for risk factors that increase the risk of developing pneumonia among stroke patients. In addition, it has reviewed various therapeutic modalities, such as postural modifications, pharmacological treatment, and other unique treatments, in an attempt to find which of them are efficient to decrease the occurrence of pneumonia and which of them are not. The article also attempts to emphasize the importance of early screening for dysphagia among stroke patients and demonstrates the importance of preventive strategies that can be easily implemented, such as routine oral care and behavioral modifications.

El presente trabajo tiene el doble propósito de describir brevemente las condiciones de la creación y funcionamiento del primer laboratorio de psicología en México, y, adicionalmente, busca trazar una línea de evolución del pensamiento psicológico que comenzó con los primeros esfuerzos de Ezequiel A. Chávez por impartir cursos de psicología experimental en la Escuela Nacional Preparatoria hasta que, eventualmente, dio un paso decisivo con la creación de la Facultad de Psicología en la UNAM en 1973 seguido del florecimiento del análisis de la conducta en nuestro pais .

-

Aquest article tracta sobre la importància del treball de Paul F. Lazarsfeld durant els cinquanta anys de la seva vida com a escriptor, investigador i docent en el camp de la sociologia. Es parla en primer lloc de les influències intel·lectuals en la seva adolescència i de la seva carrera com a ajudant dels psicòlegs Karl i Charlotte Bühler a la Universitat de Viena (1927). Les seves activitats van cridar l’atenció de la Fundació Rockefeller, que li va concedir una beca per anar als Estats Units el 1933, on va començar la seva feina institucional, primer a la Universitat de Newark i després al Bureau of Applied Social Research a la Universitat de Colúmbia. A Lazarsfeld se l’identifica com a pioner en el camp de l’anàlisi quantitativa. Els seus treballs es vinculen a la creixent importància de la recerca empírica, de la qual podem distingir dues característiques principals: a) un aspecte metodològic, on els problemes generals de la recerca es tracten amb tècniques específiques d’anàlisi, com el de les estructures latents; b) un altre aspecte, el de la recerca, que se centra en els problemes sobre la presa de decisions. El seu principal tema d’interès va ser l’«anàlisi empírica de l’acció» —l’estudi de l’acció individual— i les enquestes per mostreig, que van esdevenir el seu instrument de treball més important. La segona part de l’article descriu el panorama crític dels aspectes més filosòfics i metodològics de la seva obra. En primer lloc, a finals dels anys trenta, el seu desacord amb Adorno en el Princeton Radio Research Project, quan Lazarsfeld el va contractar per supervisar un estudi sobre la cultura musical a través de la ràdio. El problema que va sorgir entre tots dos va ser com mesurar socialment la cultura. Aquí es van enfrontar dos punts de vista diferents: Adorno entenia la paraula mètode més en el sentit epistemològic europeu que en el sentit tècnic americà. Aquest enfocament crític va enfrontar Adorno amb tot l’equip de recerca i va haver de dimitir. Però la seva crítica no era una crítica només teòrica sinó també metodològica, referida a la societat i a la manera de fer sociologia a la universitat americana. D’altra banda, la crítica des de l’interaccionisme de H. Blumer, la reacció radical de C. W. Mills contra l’empirisme abstracte i la controvèrsia marxista entre M. Pollak i J. Dumazedier assenyalen la importància del paper intel·lectual que va tenir Lazarsfeld després de la Segona Guerra Mundial i la seva influència tant sobre la sociologia europea, especialment a França, com sobre moltes de les institucions internacionals relacionades amb la investigació social. Finalment, es tracta de perfilar un balanç de les seves circumstàncies històriques i del seu treball, amb una referència especial a la relació entre l’enfocament teòric i empíric en la ciència social.