L'objectiu d'aquest article és analitzar la vulneració del dret a l'habitatge de la dona a Espanya durant el període 2010-2021. Per a això, s'utilitza un marc analític multidimensional estructurat en tres àrees: econòmica, física i psicosocial. El dret de la dona a un habitatge adequat i la necessitat de polítiques més adequades en aquest sentit estan reconeguts tant a escala nacional com internacional. No obstant això, existeix una gran distància entre aquest reconeixement i la realitat. Els resultats confirmen l'existència d'una bretxa de gènere en el compliment del dret a l'habitatge a Espanya. En la dimensió econòmica (habitatge inassequible), l'evidència estadística sobre les majors dificultats de la dona per a satisfer els costos residencials a Espanya és inqüestionable. En la dimensió física (habitatge inadequat), l'estudi corrobora les inferiors condicions residencials de les llars encapçalades per una dona. En la dimensió psicosocial, d'una banda, els alts nivells de violència que sofreix la dona en el llar fan que per a moltes ja no compleixi la funció essencial d'oferir un refugi segur (habitatge insegur) i, d'altra banda, la dona té un major risc d'experimentar inestabilitat i inseguretat residencial (habitatge inestable). En resum, a Espanya les dones tenen més probabilitats de patir exclusió residencial que els homes. Per a corregir aquestes desigualtats, és necessari anar més enllà del mer reconeixement polític i jurídic del dret a l'habitatge i de la igualtat entre homes i dones i desenvolupar polítiques eficaces que redueixin la bretxa de gènere en habitatge. The aim of this article is to analyse the violation of the right to housing among women in Spain during the period 2010–2021. A multidimensional analytic framework structured in three areas – economic, physical, and psychosocial – is used to examine the exclusion of women from housing. Women's right to adequate housing and the necessity for more appropriate policies in this regard are recognised at both national and international levels. However, a considerable gap exists between this recognition and reality. The results of the analysis indicate the existence of a gender gap in the fulfilment of the right to housing in Spain. In the economic dimension (unaffordable housing), the statistical evidence regarding the greater difficulties women face in meeting housing costs in Spain is unquestionable. In the physical dimension (inadequate housing), the study corroborates the lower housing conditions of female-headed households. In the psychosocial dimension, on the one hand, the high levels of violence suffered by women in the home imply that for many it no longer performs the essential function of offering a safe haven (unsafe housing) and, on the other hand, women have a greater risk of experiencing housing instability and insecurity (insecure housing). To sum up, in Spain women are more likely to experience housing exclusion than men. To address these inequalities, it is necessary to go beyond the mere political and legal recognition of the right to housing and equality between men and women, and to implement effective policies that substantively narrow the gender gap in housing. El objetivo de este artículo es analizar la vulneración del derecho a la vivienda de la mujer en España durante el periodo 2010-2021. Para ello, se utiliza un marco analítico multidimensional estructurado en tres áreas: económica, física y psicosocial. El derecho de la mujer a una vivienda adecuada y la necesidad de políticas más adecuadas en este sentido están reconocidos tanto a escala nacional como internacional. Sin embargo, existe una gran distancia entre este reconocimiento y la realidad. Los resultados confirman la existencia de una brecha de género en el cumplimiento del derecho a la vivienda en España. En la dimensión económica (vivienda inasequible), la evidencia estadística sobre las mayores dificultades de la mujer para satisfacer los costes residenciales en España es incuestionable. En la dimensión física (vivienda inadecuada), el estudio corrobora las inferiores condiciones residenciales de los hogares encabezados por una mujer. En la dimensión psicosocial, por un lado, los altos niveles de violencia que sufre la mujer en el hogar hacen que para muchas ya no cumpla la función esencial de ofrecer un refugio seguro (vivienda insegura) y, por otro lado, la mujer tiene un mayor riesgo de experimentar inestabilidad e inseguridad residencial (vivienda inestable). En resumen, en España las mujeres tienen más probabilidades de padecer exclusión residencial que los hombres. Para corregir estas desigualdades, es necesario ir más allá del mero reconocimiento político y jurídico del derecho a la vivienda y de la igualdad entre hombres y mujeres y desarrollar políticas eficaces que reduzcan la brecha de género en vivienda.

Aquest article examina els “efectes de frontera” generats pels processos de gentrificació i renovació urbana al centre de la Ciutat de Mèxic, amb un enfocament particular a les geografies juvenils de l'Alcaldia Cuauhtémoc. Des d´una perspectiva etnogràfica i cartogràfica, s´analitza com les joventuts experimenten, encarnen i resignifiquen les transformacions urbanes en un territori marcat per la desigualtat. A partir d'exercicis de mapeig i relats territorials realitzats amb joves que habiten a les colònies Roma i Doctors, s'identifiquen escales espacials no fixes, sinó mòbils i permeables, que revelen contrastos entre el privilegi i la despossessió, la seguretat i l'amenaça, el cosmopolitisme i l'estigmatització. Amb el treball de camp es mostra que la gentrificació i la renovació urbana no constitueixen processos totalitzants als barris on s'instal·len, sinó més aviat fenòmens disparats que es manifesten en estils de vida, reconeixements socials, límits simbòlics i pràctiques quotidianes. En aquest context, els joves construeixen narratives cartogràfiques que donen compte de fronteres urbanes viscudes com a “espais extrems”, on l'expansió material i simbòlica de la Roma sobre la doctora activa noves formes d'injustícia espacial. L'estudi argumenta que aquestes fronteres no només separen, sinó que també articulen relacions conflictives i desiguals, reconfigurant el territori com a camp de disputa generacional i política. Així, les joventuts no són simples espectadores del procés de renovació urbana sinó agents actius que, mitjançant les seves trajectòries i apropiacions de l'espai, evidencien les tensions, les resistències i les possibilitats de reconfiguració en aquest centre urbà en transformació. This article examines the "frontier effects" generated by processes of gentrification and urban renewal in the center of Mexico City, with a particular focus on the youth geographies of the Cuauhtémoc borough. From an ethnographic and cartographic perspective, it analyzes how young people experience, embody, and re-signify urban transformations in a territory marked by inequality. Based on mapping exercises and territorial narratives developed with youth living in the Roma and Doctores neighborhoods, the study identifies spatial scales that are not fixed, but rather mobile and permeable, revealing contrasts between privilege and dispossession, safety and threat, cosmopolitanism and stigmatization. Fieldwork shows that gentrification and urban renewal are not totalizing processes in the neighborhoods where they occur, but rather uneven phenomena manifested in lifestyles, social recognition, symbolic boundaries, and everyday practices. In this context, youth produce cartographic narratives that portray urban frontiers as “spaces of extremes,” where the material and symbolic expansion of Roma over Doctores activates new forms of spatial injustice. The study argues that these frontiers not only divide but also articulate conflicting and unequal relations, reconfiguring the territory as a field of generational and political dispute. Thus, youth are not mere spectators of urban renewal processes, but active agents who, through their trajectories and spatial appropriations, make visible the tensions, resistances, and possibilities for reconfiguration in this transforming urban center. Este artículo examina los “efectos de frontera” generados por los procesos de gentrificación y renovación urbana en el centro de la Ciudad de México, con un enfoque particular en las geografías juveniles de la Alcaldía Cuauhtémoc. Desde una perspectiva etnográfica y cartográfica, se analiza cómo las juventudes experimentan, encarnan y resignifican las transformaciones urbanas en un territorio marcado por la desigualdad. A partir de ejercicios de mapeo y relatos territoriales realizados con jóvenes que habitan en las colonias Roma y Doctores, se identifican escalas espaciales no fijas, sino móviles y permeables, que revelan contrastes entre el privilegio y la desposesión, la seguridad y la amenaza, el cosmopolitismo y la estigmatización. Con el trabajo de campo se muestra que la gentrificación y la renovación urbana no constituyen procesos totalizantes en los barrios donde se instalan, sino más bien fenómenos disparejos que se manifiestan en estilos de vida, reconocimientos sociales, límites simbólicos y prácticas cotidianas. En este contexto, los jóvenes construyen narrativas cartográficas que dan cuenta de fronteras urbanas vividas como “espacios extremos”, donde la expansión material y simbólica de la Roma sobre la Doctores activa nuevas formas de injusticia espacial. El estudio argumenta que dichas fronteras no solo separan, sino que también articulan relaciones conflictivas y desiguales, reconfigurando el territorio como un campo de disputa generacional y política. Así, las juventudes no son simples espectadoras del proceso de renovación urbana, sino agentes activos que, mediante sus trayectorias y apropiaciones del espacio, evidencian las tensiones, las resistencias y las posibilidades de reconfiguración en este centro urbano en transformación.

Portada del número 58 de la Revista ACE. Cover issue 58 of ACE Journal. Portada del número 58 de la Revista ACE.

A través d’un enfocament multidisciplinari, la recerca proposa una anàlisi dels possibles efectes que podria provocar l’augment del nivell del mar com a conseqüència del canvi climàtic. Es tria per a això una localització que ha experimentat transformacions extremes en els darrers 2.500 anys: la desembocadura del Guadalquivir, al sud d’Espanya. S’hi estudien els factors que provoquen canvis en el nivell del mar i la seva relació amb l’acció humana. Des d’un punt de vista metodològic, s’inicia amb l’anàlisi dels estudis previs sobre les modificacions del nivell del mar i, més específicament, la transformació de la desembocadura del Guadalquivir des d’una gran badia en època tartèssia (segles IV a VI aC) fins al denominat Llac Ligustí en època romana, i la seva situació actual com a maresma. Les dades obtingudes, juntament amb les fonts escrites sobre la ciutat de Tartessos, es relacionen amb l’evolució del litoral a Sanlúcar de Barrameda, elaborant una representació de la desembocadura en els darrers tres segles. Això permet identificar les causes antròpiques que han provocat una gran transformació del seu litoral. Finalment, es conclouen les possibles conseqüències d’un ascens del nivell del mar, tant en la maresma, que amb la seva inundació podria recuperar la forma del Llac Ligustí, com en la ciutat de Sanlúcar de Barrameda. Using a multidisciplinary approach, this study analyses the possible consequences of rising sea levels as a result of climate change. The chosen location is one that has undergone major transformations in the last 2.500 years: the Guadalquivir estuary, in the south of Spain. This article examines the causes of changes in sea level and their relationship with the human factor. From a methodological point of view, we begin by analysing the findings of earlier studies on issues related to changes in sea level and, more specifically, the transformation of the Guadalquivir estuary from a large bay in the Tartessian period (fourth-sixth century BCE) to the so-called Lacus Ligustinus of Roman times, and from that lake to its current status as a marsh. The data obtained, together with the written references about the city of Tartessus, are related to the evolution of the coastline in Sanlúcar de Barrameda, enabling us to form a picture of the estuary in the last three centuries and identify the anthropogenic causes that have transformed the coastline. Lastly, we draw conclusions about the consequences that a rise in sea level could have on the marsh, which would be flooded and revert to the shape of Lacus Ligustinus, and on Sanlúcar de Barrameda. A través de un enfoque multidisciplinar, la investigación propone un análisis de los posibles efectos que podrían producirse por el aumento del nivel del mar a consecuencia del cambio climático. Se elige para ello una localización que se ha modificado de manera extrema en los últimos 2.500 años: la desembocadura del Guadalquivir, en el sur de España. Se estudian los motivos que producen cambios en el nivel del mar y su relación con el factor humano. Desde un punto de vista metodológico, se parte del análisis de los trabajos previos que tratan cuestiones relativas a las modificaciones del nivel mar y, más específicamente, la transformación de la desembocadura del Guadalquivir desde una gran bahía en época tartesia (s. IV a VI a.C.) al denominado Lago Ligustino de época romana, hasta su situación actual de marisma. Los datos obtenidos, junto con los referentes escritos sobre la ciudad de Tarteso, se relacionan con la evolución del litoral en Sanlúcar de Barrameda, dibujando para ello la desembocadura en los últimos tres siglos. Esto permite encontrar las causas antrópicas que han producido una gran transformación en su litoral. Se concluyen las consecuencias que pudiera tener un ascenso del mar, tanto en la marisma, que con su inundación recuperaría la forma del Lago Ligustino, como en Sanlúcar de Barrameda.

L’objectiu d’aquesta investigació és estudiar les arquitectures flotants destinades al bany en el context geogràfic i cultural de les capitals escandinaves. El treball parteix d’una tasca de catalogació d’infraestructures i equipaments que es troben en ús actualment per detectar solucions particulars que es troben en plena vigència dins d’una àmplia diversitat d’opcions. Per fer-ho, es fa una anàlisi de 39 obres, de les quals s’han seleccionat 9 casos d’estudi que resulten paradigmàtics dins aquest tipus de construccions. L’estudi comença contextualitzant històricament i geogràficament les arquitectures flotants per al bany i els seus diferents dissenys, establint un conjunt de paràmetres que poden servir per formalitzar-los. La descripció d’aquests paràmetres, i el seu estudi a través del dibuix, permet definir una sèrie de tipus d’arquitectures flotants que faciliten establir relacions comparatives entre ells, sistematitzant un mètode d’anàlisi cartogràfic propi. El coneixement de l’evolució de cada cas i la seva formalització específica permet apreciar les diferents relacions entre persones, arquitectura i medi natural. Per això, cal aprofundir en la diversitat d’estratègies descrites de les diferents obres estudiades que basen la seva relació amb l’aigua a la flotabilitat. Aquesta exploració es mostra especialment útil en la reinvenció dels fronts urbans marítims i fluvials, tenint en compte els reptes i els desafiaments que es deriven de les previsions d’augment en el nivell del mar i de l’actual context de canvi climàtic. The objective of this research is to study floating architectures designed for bathing within the geographical and cultural context of Scandinavian capitals. The work begins with a cataloging effort of infrastructures and facilities currently in use to identify specific solutions that remain relevant among a wide variety of options. To this end, an analysis of 39 works has been carried out, from which 9 case studies were selected as paradigmatic examples of this type of construction. The study starts by historically and geographically contextualizing floating architectures for bathing and their various designs, establishing a series of parameters that can serve for their formalization. The description of these parameters and their study through drawings allow the definition of a range of types of floating architectures, facilitating the establishment of comparative relationships among them and systematizing a proprietary cartographic analysis method. Understanding the evolution of each case and its specific formalization allows for appreciating the different relationships between people, architecture, and the natural environment. To achieve this, it is necessary to delve into the diversity of strategies described in the different studied works that base their relationship with water on buoyancy. This exploration proves particularly useful in the reinvention of urban maritime and riverfronts, considering the challenges and issues arising from the anticipated rise in sea levels and the current context of climate change. El objetivo de esta investigación es el estudio de las arquitecturas flotantes destinadas al baño en el contexto geográfico y cultural de las capitales escandinavas. El trabajo parte de una labor de catalogación de infraestructuras y equipamientos que se encuentran en uso actualmente para detectar soluciones particulares que se hallan en plena vigencia, dentro de una amplia diversidad de opciones. Para ello, se realiza un análisis de 39 obras, de las cuales se han seleccionado 9 casos de estudio que resultan paradigmáticos dentro de este tipo de construcciones. El estudio comienza contextualizando histórica y geográficamente las arquitecturas flotantes para el baño y sus distintos diseños, estableciendo un conjunto de parámetros que pueden servir para su formalización. La descripción de estos parámetros, y su estudio a través del dibujo, permite definir una serie de tipos de arquitecturas flotantes que facilitan el establecimiento de relaciones comparativas entre ellos, sistematizando un método de análisis cartográfico propio. El conocimiento de la evolución de cada caso y su formalización específica permite apreciar las distintas relaciones entre personas, arquitectura y medio natural. Para ello, resulta necesario profundizar en la diversidad de estrategias descritas de las diferentes obras estudiadas que basan su relación con el agua en la flotabilidad. Esta exploración se muestra especialmente útil en la reinvención de los frentes urbanos marítimos y fluviales, teniendo en cuenta los retos y desafíos que se derivan de las previsiones de aumento en el nivel del mar y del actual contexto de cambio climático.

Aquesta investigació té com a objectiu avaluar el progrés recent en el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a països d'Amèrica Llatina i el Carib, amb especial atenció als avenços i desafiaments a la regió. La motivació rau en la necessitat de comprendre l'estat actual de la implementació dels ODS, en particular l'ODS 11: Ciutats i Comunitats Sostenibles, dins del marc de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. La novetat de l'estudi resideix en el seu enfocament comparatiu i actualitzat utilitzant dades dels Informes de Desenvolupament Sostenible 2019-2023 per analitzar 10 casos d'estudi seleccionats. A diferència d'altres estudis, se centra de manera més profunda en l'anàlisi de les metes de l'ODS 11. La metodologia emprada inclou l'anàlisi de 140 metes dels ODS, processant les dades obtingudes dels informes per avaluar els avenços i retrocessos en compliment. Els resultats mostren que, tot i que hi ha hagut un increment progressiu en el compliment dels ODS (de 57,1% el 2019 al 69,2% el 2023), més del 30% de les metes no han avançat o han retrocedit des del 2015. Aquesta troballa ressalta la urgència d'intensificar els esforços per assegurar un futur sostenible. La recerca ofereix un balanç que identifica condicions, reptes i oportunitats clau, i proposa un marc de referència per al futur seguiment del compliment dels ODS, particularment en el context de la sostenibilitat urbana a Amèrica Llatina i el Carib. This research aims to assess recent progress in the achievement of the Sustainable Development Goals (SDGs) in Latin American and Caribbean countries, with special attention to the advances and challenges in the region. The motivation lies in the need to understand the current state of SDGs implementation, particularly SDG 11: Sustainable Cities and Communities, within the framework of the 2030 Agenda for Sustainable Development. The novelty of the study lies in its comparative and up-to-date approach, using data from the 2019-2023 Sustainable Development Reports to analyze 10 selected case studies. Unlike other studies, it focuses more deeply on the analysis of the SDG 11 targets. The methodology employed includes the analysis of 140 SDGs targets, processing the data obtained from the reports to assess progress and setbacks in their achievement. The results show that, although there has been a progressive increase in the achievement of the SDGs (from 57.1% in 2019 to 69.2% in 2023), more than 30% of the targets have not advanced or have regressed since 2015. This finding highlights the urgency of intensifying efforts to ensure a sustainable future. The research provides a balance that identifies key conditions, challenges, and opportunities, and proposes a reference framework for future monitoring of SDGs achievement, particularly in the context of urban sustainability in Latin America and the Caribbean. Esta investigación tiene como objetivo evaluar el progreso reciente en el cumplimiento de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) en países de América Latina y el Caribe, con especial atención a los avances y desafíos en la región. La motivación radica en la necesidad de comprender el estado actual de la implementación de los ODS, en particular el ODS 11: Ciudades y Comunidades Sostenibles, dentro del marco de la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible. La novedad del estudio reside en su enfoque comparativo y actualizado, utilizando datos de los Informes de Desarrollo Sostenible 2019-2023 para analizar 10 casos de estudio seleccionados. A diferencia de otros estudios, se centra de manera más profunda en el análisis de las metas del ODS 11. La metodología empleada incluye el análisis de 140 metas de los ODS, procesando los datos obtenidos de los informes para evaluar los avances y retrocesos en el cumplimiento. Los resultados muestran que, aunque ha habido un incremento progresivo en el cumplimiento de los ODS (de 57,1% en 2019 a 69,2% en 2023), más del 30% de las metas no han avanzado o han retrocedido desde 2015. Este hallazgo resalta la urgencia de intensificar los esfuerzos para asegurar un futuro sostenible. La investigación ofrece un balance que identifica condiciones, retos y oportunidades clave, y propone un marco de referencia para el seguimiento futuro del cumplimiento de los ODS, particularmente en el contexto de la sostenibilidad urbana en América Latina y el Caribe.

Basat en el concepte clàssic del “Cicle de Vida Urbà”, aquest estudi va formular les principals etapes del procés d’existència de la ciutat, des del seu inici, passant pel funcionament (formació, tres possibles opcions per a una existència més gran: desenvolupament, estabilització o estancament) i la possible mort de la ciutat. S’hi ha introduït una nova etapa: el renaixement de la ciutat. L’estudi va formular els factors externs i interns i els requisits previs que impliquen la transició de la ciutat d’una fase d’existència a una altra. La part pràctica de l’estudi es va basar en l’anàlisi de les característiques del cicle de vida i els processos d’urbanització de les ciutats ucraïneses. Es presta una atenció especial a l’etapa de “mort” de les ciutats. Es formulen grups de factors que poden portar a la destrucció i possible mort de la ciutat, és a dir: sociopolítics, naturals, ambientals i econòmics provocats per l’home. S’ha establert que entre els factors que van portar a la destrucció i la mort de centenars de ciutats i pobles, els més importants per a Ucraïna són els sociopolítics i els provocats per l’home. Les amenaces a l’existència de les ciutats ucraïneses a l’etapa actual s’analitzen detalladament. Es formulen les adreces principals de les activitats de reconstrucció i els criteris per triar opcions de solucions de disseny per a la restauració integral de les ciutats a Ucraïna. Based on the classical concept of the “Urban Life Cycle”, this study formulated the main stages of the city existence process – from its inception, through functioning (formation, three possible options for further existence – development, stabilization or stagnation) and possible death of the city. A new stage has been introduced – the revival (reconstruction) of the city – as the basis of its long cyclic existence. The study formulated the external and internal factors and prerequisites that entail the transition of the city from one phase of existence to another, as well as the forms and content of reconstructive activities at each stage of the city's life cycle. The practical part of the study was based on the analysis of the features of the life cycle and urbanization processes of Ukrainian cities with a population of more than 50 thousand people during the 19th-21st centuries. Particular attention is paid to the stage of “death” of cities. Groups of factors are formulated that can lead to the destruction and possible death of the city, namely: socio-political, natural, man-made environmental and economic. It has been established that among the factors that led to the destruction and death of hundreds of cities and towns, the most important for Ukraine are socio-political and man-made. The threats to the existence of Ukrainian cities at the present stage are analyzed in detail. The main directions of reconstructive activities and the criteria for choosing options for design solutions for the comprehensive restoration of cities in Ukraine are formulated. Basado en el concepto clásico del “Ciclo de Vida Urbano”, este estudio formuló las principales etapas del proceso de existencia de la ciudad, desde su inicio, pasando por el funcionamiento (formación, tres posibles opciones para una mayor existencia: desarrollo, estabilización o estancamiento) y la posible muerte de la ciudad. Se ha introducido una nueva etapa: el renacimiento de la ciudad. El estudio formuló los factores externos e internos y los requisitos previos que implican la transición de la ciudad de una fase de existencia a otra. La parte práctica del estudio se basó en el análisis de las características del ciclo de vida y los procesos de urbanización de las ciudades ucranianas. Se presta especial atención a la etapa de “muerte” de las ciudades. Se formulan grupos de factores que pueden llevar a la destrucción y posible muerte de la ciudad, a saber: sociopolíticos, naturales, ambientales y económicos provocados por el hombre. Se ha establecido que entre los factores que llevaron a la destrucción y muerte de cientos de ciudades y pueblos, los más importantes para Ucrania son los sociopolíticos y los provocados por el hombre. Las amenazas a la existencia de las ciudades ucranianas en la etapa actual se analizan en detalle. Se formulan las direcciones principales de las actividades de reconstrucción y los criterios para elegir opciones de soluciones de diseño para la restauración integral de las ciudades en Ucrania.

Els treballadors d'oficines es troben la major part del temps a l'interior d'un edifici, i amb això, les variables fisicoambientals comencen a presentar una importància en la productivitat i l'acompliment. Aquest estudi relaciona els models de machine learning amb el comportament dels ocupants i la productivitat autoavaluada que presenten, mitjançant l’ús de diferents models. Aquests models es van implementar per reconèixer i comparar quins permeten estimar de millor manera aquest comportament, en particular, la productivitat autoavaluada que les persones senten al seu espai de treball. Per això, es van recollir les variables fisicoambientals i la percepció dels ocupants de diversos edificis d'oficina a la ciutat de Concepción. Aquest estudi aconsegueix comparar l'exercici de quatre models de machine learning (arbre de decisions, K-Nearest Neighbor, model de bais i xarxa neuronal), l'exercici d'aquests es va mesurar mitjançant els indicadors anomenats Accuracy, Precision i Recall. Aquests models es van implementar tant per a una base de dades original com en una base de dades balancejada, per després comparar els resultats obtinguts. Es pot establir que hi ha una relació entre les variables fisicoambientals i la productivitat autoavaluada dels treballadors. Així mateix, es pot esmentar que la xarxa neuronal és el model que millor descriu aquesta relació i, per tant, el que aconsegueix millor. Aquest estudi permet un apropament a comprendre el comportament dels ocupants des d'una perspectiva del machine learning. Office workers spend most of their time inside a building, and as a result, physical-environmental variables begin to play a crucial role in their productivity and performance. This study establishes a connection between machine learning models and the behavior of occupants and the self-assessed productivity they exhibit, through the use of various models. These models were implemented to identify and compare which of them better estimate this behavior, particularly the self-assessed productivity that individuals experience in their workplace. To accomplish this, physical-environmental variables, and the perceptions of occupants from various office buildings in the city of Concepción were collected. This study successfully compares the performance of four machine learning models (decision tree, K-Nearest Neighbor, Bayesian model, and neural network). Their performance was measured using indicators known as Accuracy, Precision, and Recall. These models were applied to both an original database and a balanced database, followed by a comparison of the results obtained. It can be established that there is a relationship between physical-environmental variables and the self-assessed productivity of workers. Furthermore, it can be mentioned that the neural network is the model that best describes this relationship and, therefore, achieves the highest performance. This study provides an approach to understanding occupant behavior from a machine learning perspective Los trabajadores de oficinas se encuentran la mayor parte del tiempo al interior de un edificio, y con ello, las variables físico-ambientales comienzan a presentar una importancia en la productividad y desempeño de ellos. Este estudio relaciona los modelos de machine learning con el comportamiento de los ocupantes y la productividad autoevaluada que presentan, mediante el uso de diferentes modelos. Estos modelos se implementaron para reconocer y comparar cuáles de ellos permiten estimar de mejor forma este comportamiento, en particular, la productividad autoevaluada que las personas sienten en su espacio de trabajo. Para ello, se recogieron las variables físico-ambientales y la percepción de los ocupantes de diversos edificios de oficina en la ciudad de Concepción. Este estudio logra comparar el desempeño de cuatro modelos de machine learning (árbol de decisiones, K-Nearest Neighbor, modelo de bayes y red neuronal), el desempeño de estos se midió mediante los indicadores denominados Accuracy, Precision y Recall. Estos modelos se implementaron tanto para una base de datos original como en una base de datos balanceada, para luego comparar los resultados obtenidos. Se puede establecer que existe una relación entre las variables físico-ambientales y la productividad autoevaluada de los trabajadores. Así mismo, se puede mencionar que la red neuronal es el modelo que mejor describe esta relación y, por ende, el que mejor desempeño logra. Este estudio permite un acercamiento a comprender el comportamiento de los ocupantes desde una perspectiva del machine learning.

La planificació urbanística-arquitectònica d’un campus, en clau de qualitat, es nodreix tant d’un procés previ de recerca en la cultura local com d’un altre que explori les tipologies espacials més transcendents generades a l’evolució secular de les universitats, així com l'estudi de les circumstàncies locals. Aquestes dinàmiques han estat presents a la gènesi d’un cas recent situat a l’Àfrica, que s'exposa en aquest text: la planificació del nou campus de la Universitat Agostinho Neto. Seguint una metodologia predeterminada intencionada, la primera estratègia de recerca científica es va centrar en l'estudi d'arquitectures vernacles i formes d'assentaments humans primitius a Angola, perquè la ideació morfològica estigués arrelada a la cultura local; un dels formats que van inspirar patrons espacials va ser el "kimbo". La segona línia de recerca científica definida en l’aproximació metodològica preliminar va explorar les tipologies universitàries que s’han distingit històricament per la seva excel·lència. De la dilatada herència de pautes compositives que han estat emprades als complexos dedicats a l’Educació Superior en destaca el quadrangle. La tercera línia de recerca científica explora els condicionants acadèmics i geogràfics del projecte a Luanda. La feina explica com la planificació del Campus UAN es va inspirar en els resultats dels tres processos d'indagació. Finalment, s’enuncien certes conclusions, entre les quals cal destacar la validesa de la metodologia emprada, així com la potencial extrapolació del procés de disseny dut a terme a altres possibles projectes d’Educació Superior. The urban & architectural planning of a campus that aspires to a high standard of quality must draw inspiration from research of the local culture and an exploration of the key spatial typologies that the long history of universities has brought forth, as well as the study of the local circumstances. These factors were present in the genesis of a recent project located in Africa that forms the subject matter of this paper: the planning of the new campus for the Agostinho Neto University. Following a predefined intentional methodology, the first scientific research strategy focused on the study of vernacular architectures and forms of primitive human settlements in Angola, so that morphological ideation was rooted in the local culture; one of the formats that inspired spatial patterns was the "kimbo". The second line of scientific research already defined in the preliminary methodological approach explored those university typologies that have historically attained to excellence. From the long legacy of compositional patterns used in complexes dedicated to Higher Education, one of the most distinguished is the quadrangle. The third scientific research line explores the academic and geographical conditionings of the project in Luanda. The paper explains the methodology used to generate the planning of the UAN Campus, as inspired by the outcomes of the processes of inquiry. Finally, some conclusions are stated. Among them are the valid methodology used, as well as the potential extrapolation of the design process followed to other possible projects of Higher Education La planificación urbanístico-arquitectónica de un campus, en clave de calidad, se nutre tanto de un proceso previo de investigación en la cultura local como de otro que explore las tipologías espaciales más trascendentes generadas en la evolución secular de las universidades, así como el estudio de las circunstancias locales. Estas dinámicas han estado presentes en la génesis de un caso reciente situado en África, que se expone en el presente texto: la planificación del nuevo campus de la Universidad Agostinho Neto. Siguiendo una intencionada metodología predeterminada, la primera estrategia de investigación científica se centró en el estudio de arquitecturas vernáculas y formas de asentamientos humanos primitivos en Angola, para que la ideación morfológica estuviera arraigada en la cultura local; uno de los formatos que inspiraron patrones espaciales fue el "kimbo". La segunda línea de investigación científica definida en la aproximación metodológica preliminar, exploró aquellas tipologías universitarias que se han distinguido históricamente por su excelencia. De la dilatada herencia de pautas compositivas que han sido empleadas en los complejos dedicados a la Educación Superior destaca el quadrangle. La tercera línea de investigación científica explora los condicionantes académicos y geográficos del proyecto en Luanda. El trabajo explica cómo la planificación del Campus UAN se inspiró en los resultados de los tres procesos de indagación. Finalmente, se enuncian ciertas conclusiones, destacando entre ellas la validez de la metodología empleada, así como la potencial extrapolación del proceso de diseño llevado a cabo a otros posibles proyectos de Educación Superior.