Introducción al monográfico

Reseña del libro: Vernia A. (2018). Música en educación primaria: el proyecto escénico como herramienta de aprendizaje musical. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. 96 págs.

Ressenya del llibre Atlas del ELE. Geolinguistica de la ensenanza del espanol en el mundo. Volumen I. Europa oriental de M.C. Mendez Santos i M.M. Galindo Merino (Eds.) 2017.

Ressenya del llibre d'Andres Calero (2017). Comprension lectora. Estrategias que desarrollan lectores autorregulados. Madrid: comprension-lectora.org. 410 pags.

Les reformes curriculars del sistema escolar xile van provocar una significativa disminucio dels continguts geografics en els programes d’estudi de l’assignatura d’Historia, Geografia i Ciencies Socials. Aixo ha contribuit a que predomini una educacio geografica que no afavoreix el desenvolupament d’un pensament geografic i de competencies geografiques en els estudiants d’Educacio Primaria i Secundaria. Reposicionar l’ensenyament de la geografia implica dotar els docents d’orientacions didactiques i recursos pedagogics interactius que vinculin els estudiants amb els seus espais quotidians. Dit aixo, l’objectiu d’aquest article es analitzar les possibilitats didactiques que ofereix el treball de camp per a l’ensenyament de la Geografia i la seva potencialitat per al desenvolupament de coneixements, habilitats i actituds geografiques. A partir de la revisio bibliografica, es possible concloure que aquesta estrategia apropa la Geografia als estudiants, contribueix a la seva formacio ciutadana i afavoreix l’educacio per a la sostenibilitat. De la mateixa manera, propicia el desenvolupament d’un pensament geografic i competencies geografiques i contribueix a la renovacio de les practiques d’ensenyament i aprenentatge a l’aula.

Presentem un estudi quasiexperimental, quantitatiu i transversal l’objectiu del qual es analitzar l’efectivitat de l’enfocament Flipped Learning (tambe conegut com Flipped Classroom o aula invertida) en l’ensenyament de la llengua espanyola a Educacio Primaria. Hem treballat amb una mostra >d’un centre educatiu de Cordova (Espanya) composta per 40 estudiants de quart curs d’Educacio Primaria, dividida en un grup experimental (model Flipped Learning) i un de control (metodologia tradicional). Els resultats mostren una correlacio moderada del rendiment academic dels alumnes del model Flipped Learning en comparacio amb els alumnes del grup control. Tot i que els resultats obtinguts coincideixen amb els d’experiencies anteriors, calen estudis empirics contrastius amb mostres mes amplies o de mes llarga durada per poder concloure que el Flipped Learning es un model pedagogic mes eficac que el tradicional.

Actualment, els professors d’Educacio Fisica (EF) tenen una formacio insuficient en relacio a l’expressio corporal (EC). Aixo els crea inseguretats davant de metodologies mes creatives i obertes. Per aixo es poc comu veure a les aules propostes que permetin el desenvolupament de l’autoconeixement dels estudiants mitjancant l’EC, cosa que reafirma la necessitat de fer visibles practiques que permetin als mestres buscar altres maneres i llenguatges per a realitzar-les. Conscients d’aixo, en aquest article apostem per analitzar una sessio d’EC amb dotze estudiants del Master de Professor/a d’Educacio Secundaria de la Florida Universitaria (Catarroja, Valencia). La sessio parteix de l’art contemporani per treballar els tipus de limits corporals que segons Abrahamsson i Simpson (2011) existeixen gracies a la interaccio que el nostre cos estableix amb el mon. Per analitzar la sessio, s’utilitza una analisi qualitativa de les reflexions que fan els estudiants en els relats autobiografics que elaboren en la materia Aprenentatge i Ensenyament de l’EF. Podem concloure la manera com el treball dels limits corporals a partir de l’art s’ha de seguir explorant des de l’EC, ja que ens permet noves formes de moviment que afavoreixen l’autoconeixement del nostre cos.

espanolIntroduccion al monografico. EnglishIntroduction to the monograph. catalaIntroduccio al monografic.

Un problema comu en l'aprenentatge de les matematiques universitaries es la bretxa entre el formalisme i l'abstraccio i l'us d'aquests en un context especific com es l'enginyeria. Les competencies adquirides a traves de l'aprenentatge basat en problemes (ABP) en el model pedagoric de la Universitat d'Aalborg a Dinamarca pot ensenyar com establir un pont per a tancar aquesta bretxa. A traves de l'analisi dels informes finals de semestre que realitzen estudiants de primer cicle d'enginyeria, on es recontextualitzen i s'acoblen en tractar problemes interdisciplinaris complexos, descrivim i analitzem les competencies aconseguides pels estudiants quan reailtzen aquest tipus de projectes. Volem mostrar com l'activitat dels estudiants dins d'aquest ambient ofereix possibilitats d'aprenentatge que van mes enlla de la classica distincio entre aprenentatge formal i l'aplicacio de les matematiques.

La finalitat d'aquest estudi és analitzar els resultats trobats en la posada en pràctica d'un Programa de Motricitat Globalitzat amb el centre d'interès de l'Aula (POMOGLOCIA), especialment dissenyat per a treballar l'Educació Física (EF) en Educació Infantil (EI). S'ha dut a terme amb un grup de 3r del segon cicle d'EI en un col·legi públic. En aquest programa es té en compte la importància de la globalització en educació infantil, integrant en ella el treball de la motricitat. Els recursos didàctics d'EF més utilitzats han estat el teatre d'ombres, les falques motrius, els balls del món, els jocs tradicionals i els contes motors. Els instruments de recollida de dades han estat: quadern del professor i llistes de control grupal. Els resultats han estat satisfactoris pel que fa a l'interès suscitat i l'aprenentatge dels estudiants.