Resum Ressenya del llbre Josep Massot i Muntaner. El combat per la història (2021), de David Ginard.

Resum Amb l'alliberament dels camps nazis a la primavera de 1945, els 3.800 supervivents republicans, dels més de 9.000 que varen ser deportats, van prendre consciència de la seva veritable condició d'apàtrides i la repatriació a França va ser singular, contradictòria i diversa, després de jornades d'incertesa pel seu futur immediat. La pervivència de la Dictadura franquista els va condemnar a continuar en un segon llarg exili.

varen tenir lloc, a la sala d'actes de Son Lled, les Jornades La Germania a Mallorca i la seva Transcendncia, organitzades acadmicament per les rees d'Histria Medieval i d'Histria Moderna del Departament de Cincies Histriques

A Sardenya molts són els fragments medievals recuperats a les esglésies destruïdes actualment i sovint reconeguts com fora de context. Per tant, als especialistes els és difícil investigar adequadament artefactes com els epígrafs greco-sards. Alguns d'aquests informen dels noms d'homes i dones que probablement formaven part de les famílies aristocràtiques que governaven l'illa. La comparació d’evidències sardes amb les trobades al sud d’Itàlia podria suposar respostes sobre aquest període. A més, pot ser significativament eficaç per revelar totes les connexions entre el mecenatge artístic i les dones a Sardenya.

El artículo establece una relación entre la cultura griega de Joaquín Sorolla y la pintura de playa que hoy en día queda todavía asociada a su nombre. El pintor estudió el arte griego durante su formación llegando a entusiasmarse por él. En opinión de Fauvey, su inclinación influyó decisivamente en sus cuadros a partir de La vuelta de la pesca (1894). En la playa, Sorolla inventó un género basándose en su propia cultura de la Antigüedad griega para dar a conocer una filiación mediterránea entre Atenas y Valencia. La playa de Sorolla no sería naturalista sino mítica.